Aquesta nit he somniat

Aquesta nit he somniat que ens casàvem amb el Xavi.
Primer estàvem dinant amb molta gent vés a saber on, però era una sala gran amb moltes taules i molta gent coneguda.
Al final del dinar, el Xavi va marxar a xerrar amb altres taules, i jo no sé exactament què feia, però en un moment vaig posar com a foto a la pantalla inicial del mòbil una foto amb una referència clara al enllaç entre el Xavi i jo, i de cop (com si la meva pantalla principal fos publica), el grup de Cormanos (gent de la cooperativa d’on és soci el Xavi) comencen a fer cantarelles i em ve el Xavi rient i dient-me que tots s’han posat la mateixa foto a les pantalles inicials dels mòbils. Al cap d’una estona, sabent que la veien i per provocar, torno a canviar-la, i tots rient i posant-se la foto nova.
Teniem al Marcel per allà i recordo com si haguessim de trobar algú que se’n cuidés durant el casament. I de cop, ma mare i jo donem amb la “sol·lució”, i marxem amb el nen.
De camí al cotxe, la mare d’una amiga, que és un sol, surt i comença a renegar, i mentre renega, veig com gent de dintre fan cara de “ha estat tooota l’estona igual!”
Ens la treiem de sobre i anem cap a la zona universitària de Barcelona, però en comptes d’estar on està, estava al costat del mar. Arribem a la última facultat i li comento a ma mare que “això està una mica més enllà, al final de l’espigó”. Arribem (ja ma mare i jo soletes), deixem el cotxe i baixem unes escales cap al destí, que era on anàvem a celebrar l’enllaç.
Les escales es compliquen fins al punt d’anar gairebé estirades i agafant-nos al sostre baixíssim per anar-les baixant (o pujant). Recordo com trucava al Xavi per avisar-lo que el seu riet ho tindria malament…
Arribem finalment a la sala i ens posem a parlar amb l’organitzador (en aquell moment ja erem ma mare, el Xavi i jo), i ens diu que parléssim amb el dj per la musica.
Mentre el Xavi i jo entràvem a la sala (plena de gent), anàvem comentant: musica espanyola, blur, country, …
Arribem on el dj, sentat davant d’una taula de mescles plena de pols, amb dues ampolles d’aigua a sobre la taula,… I ens mostra música tipus instrumental i al final entenem que estem parlant de la cerimònia!!!!
I ens diu que allà ens casaría nosequí, després hauriem d’anar al principi de tot a la sala de menjar i tornar a on estàvem per la ballaruca “que ja haurem tret totes les butaques”. Mirem, i si, la sala era plena de butaques tipus cine antic però amb el respaldo alt, acolxades i tapissades fa mil anys amb roba florejada que ja havia perdut gairebé tot el color (quasi que millor!), i veiem que hi ha gent sentada, i un nuvi esperant que acabessim de parlar amb el dj per continuar ells la seva cerimònia!

Aquí ja m’he despertat, crec. Suposo que seguiria un “aquí no em caso!”