Aquesta nit he somniat

Aquesta nit he somniat que ens casàvem amb el Xavi.
Primer estàvem dinant amb molta gent vés a saber on, però era una sala gran amb moltes taules i molta gent coneguda.
Al final del dinar, el Xavi va marxar a xerrar amb altres taules, i jo no sé exactament què feia, però en un moment vaig posar com a foto a la pantalla inicial del mòbil una foto amb una referència clara al enllaç entre el Xavi i jo, i de cop (com si la meva pantalla principal fos publica), el grup de Cormanos (gent de la cooperativa d’on és soci el Xavi) comencen a fer cantarelles i em ve el Xavi rient i dient-me que tots s’han posat la mateixa foto a les pantalles inicials dels mòbils. Al cap d’una estona, sabent que la veien i per provocar, torno a canviar-la, i tots rient i posant-se la foto nova.
Teniem al Marcel per allà i recordo com si haguessim de trobar algú que se’n cuidés durant el casament. I de cop, ma mare i jo donem amb la “sol·lució”, i marxem amb el nen.
De camí al cotxe, la mare d’una amiga, que és un sol, surt i comença a renegar, i mentre renega, veig com gent de dintre fan cara de “ha estat tooota l’estona igual!”
Ens la treiem de sobre i anem cap a la zona universitària de Barcelona, però en comptes d’estar on està, estava al costat del mar. Arribem a la última facultat i li comento a ma mare que “això està una mica més enllà, al final de l’espigó”. Arribem (ja ma mare i jo soletes), deixem el cotxe i baixem unes escales cap al destí, que era on anàvem a celebrar l’enllaç.
Les escales es compliquen fins al punt d’anar gairebé estirades i agafant-nos al sostre baixíssim per anar-les baixant (o pujant). Recordo com trucava al Xavi per avisar-lo que el seu riet ho tindria malament…
Arribem finalment a la sala i ens posem a parlar amb l’organitzador (en aquell moment ja erem ma mare, el Xavi i jo), i ens diu que parléssim amb el dj per la musica.
Mentre el Xavi i jo entràvem a la sala (plena de gent), anàvem comentant: musica espanyola, blur, country, …
Arribem on el dj, sentat davant d’una taula de mescles plena de pols, amb dues ampolles d’aigua a sobre la taula,… I ens mostra música tipus instrumental i al final entenem que estem parlant de la cerimònia!!!!
I ens diu que allà ens casaría nosequí, després hauriem d’anar al principi de tot a la sala de menjar i tornar a on estàvem per la ballaruca “que ja haurem tret totes les butaques”. Mirem, i si, la sala era plena de butaques tipus cine antic però amb el respaldo alt, acolxades i tapissades fa mil anys amb roba florejada que ja havia perdut gairebé tot el color (quasi que millor!), i veiem que hi ha gent sentada, i un nuvi esperant que acabessim de parlar amb el dj per continuar ells la seva cerimònia!

Aquí ja m’he despertat, crec. Suposo que seguiria un “aquí no em caso!”

Advertisements
Aquesta nit he somniat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s