Sant Marc

ui el Sant Marc… és una escola un tant especial.

Te dos edificis: on estàn els petits de p2 a p5 i l’altre que arriba fins al final.
El que ens va sorprendre molt va ser la diferència de funcionament d’un edifici a l’altre:

A l’edifici dels petits: treballen per projectes (per aula o el mateix projecte tota l’escola); fan intercanvi de classes; fan racons dins de l’aula un dia i racons amb altres aules un altre dia; anglès i xinès; tenen una secció tipus chill out pels més petits; al pati surten de vegades els de l’aula sols i de vegades amb els d’un altre curs; …

A l’edifici dels grans: treballen amb llibres només i individualment (“perquè s’aprèn ràpid a treballar en equip”); no barrejen classes ni divideixen l’aula en grups de nivell a matemàtiques o anglès (“perquè no ajuda al que és més lent”); fan anglès normal (mateix sistema que al F.Mistral) (“perquè hem vist que un professor nadiu no acaba d’ajudar als alumnes”); … Molt diferent.

És la única escola on va sortir el tema càstigs i expulsió de nanos. Els càstigs eren tipus social dins de l’escola (ajudar a fer fotocòpies, per exemple) i les expulsions que ens va explicar eren, bé, no eren desmesurades.

El director ens ho explicava tot de forma molt de col·legues. Molt de tu a tu. I amb aquest nivell vam fer l’entrevista amb ell. Vam comentar per què els nens ara fan tantes faltes ortogràfiques, i com s’havia d’actuar per ajudar-los.

Acaben l’escola havent fet servir la tecnología (no només internet, sino que tenen una aula per fer gravacions tant ràdio com de video). Això ens va agradar, perquè demostra que l’escola és pràctica.
Però a mí em va escandalitzar el col·leguisme del director amb els alumnes…