històries del pipi (v)

Tornem amb el procés del fóra bolquer.
Nosaltres ho teniem relativament clar. En aquest tema, és el petit qui ha de portar la iniciativa, i més sent com és ell, que normalment no fa les coses fins que es sent preparat per fer-les.

Total que ens vam alegrar molt que ell donés el pas, tot i que a nosaltres ens va agafar una mica desprevinguts i vam fer un salt de fe 🙂

Vam estar un cap de setmana llarg portant el tema molt bé, i fins i tot dilluns a casa l’àvia (sense cosina) cap escape. Dimarts el vaig portar a la llar, i els vaig explicar com ho estavem fent i lo bé que ho portàvem, i la dire em va dir que ho feia malament, que qui havia de marcar pautes era jo i no el nen. Per la tarda, un altre “indicació” de la mestra: que ella no li treia el bolquer, que li posaria els calçotets per sobre els bolquers per tal que s’anés acostumant.
Jo flipant. Si el nen ho porta be, ho ha demanat, es sap controlar,… per què volen ficar-se pel mig? deixem-lo fer!! bé, com que se que no hi podriem fer res, vaig deixar-ho estar. Total, ja va estar fent amb i sense bolquer aquell cap de setmana.

Lo bó va ser divendres, una nota a l’agenda suggerint que li treguessim el bolquer dilluns, que elles el veien preparat i que calia atrevir-se a fer el pas. O.O
Bé, suposo que les va sorprendre igual que a mí, que si m’haguessin dit, una setmana abans, que el nen aniria sense bolquers, m’hagués estat rient i dient que impossible! Suposo que el seu procés d’èxit particular és posar roba interior primer i després treure els bolquers.

Així que aquí estem: dimecres, i portem des de dissabte 10 de maig sense bolquers, durant tot el dia excepte per dormir de nit i la siesta. En breu també li treurem, pq normalment es desperta sec. Però sabem que, de tenir pipi, no es desperta. Per tant…

Aquesta setmana, però, ho estem portant pitjor que l’altre cap de setmana. Segons la mestra del fill d’una amiga, és normal que facin un baixon quan es senten molt segurs. Perquè es creuen que poden aguantar-se fins que no poden més i se’ls escapa.

Això em tranquilitza perque diumenge, per exemple, no va encertar cap pipi fins al vespre!! I dilluns i dimarts també va tenir diversos escapes (sobretot per la tarda, ja amb nosaltres).

A més, tal com està de “deixa’m!-que-ho-faig-jo-tot-sol”, cada cop que li recordes el pipi, li creix l’orgull i no vol fer-ne. Així que, segons com, haurem de tornar a fer un salt de fe i esperar que ell digui “pipi” per correr tots! 😀

Advertisements
històries del pipi (v)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s