Suggeriment o Recomanació ?

El professor de l’escola del petit ens va dir (un día al pare i l’altre a mí) que si voliem podiem quedar un dia amb ell i que ens expliqués recursos i fórmules per a aconseguir que el nen deixés de plantar-nos cara.

El que fa és desafiar-nos. Quan fa coses que estan malament, sap que estan malament. Normalment ho fa quan s’enfada per alguna cosa, que enfadat, decideix portar-se malament.

Nosaltres ja estem acostumats a sortir dels llocs amb un nen plorant -de rabieta- o bé deixar-lo a terra desfogant-se. Vull dir que no som dels que els fa por que el nen s’enfadi. Si que és cert que hem deixat de fer coses per evitar problemes.
Per exemple. Quan sortim de l’escola, el nen està a prop de cansat, i anar sola a comprar amb el nen així, pot acabar amb una cistella plena de coses deixada pel passadis oblidada i marxant amb un nen sota el braç, i no havent comprat res. Total que hem deixat d’anar-hi.
És cert, si no anem, no sabrà mai com comportar-se. Però quan anem a comprar quan no està esgotat la compra es pot fer. Sí, clar, pot ser entremaliat i pot iniciar un joc de fet i amagar ell sol (que acaba d’una manera o altre depèn del dia) o agafar una rabieta perquè no el deixem comprar-se una joguina, però normalment deixa i ajuda un pèl a fer la compra.

Raonar amb ell costa. No és un nen que es concentri en el que li dius. Li pots demanar que faci bondat, que necessitem anar a comprar i que ell ajudi. Dons el més habitual és que quan acabis de pronunciar la paraula “comprar” ell pensi en comprar una joguina o en comprar pa o xocolata i ja deixi d’escoltar-te.
Te 3 anys i escaig. No espero que pugui estar concentrat en una cosa molta estona, ni pretenc que sigui un angelet. Però així com veig que a altres (amb gent amb qui no te la comfiança) els escolta, m’agradaria que ho fes amb mí.

Ara està en plan papallona: no para quiet més d’una estona i gairebé ni això. No és un nen mogut. Però ara m’aixeco a donar la volta a la cadira, ara m’assec amb les cames creuades, ara m’aixeco per asseure’m d’una altre manera, ara m’ha caigut un macarró a terra, ara…

Total, que com que portem mesos igual i no avancem massa, al començar a desafiar-nos, nosaltres vam començar a deixar l’apego per altres moments i pujar el tò. Portem gairebé dos mesos d’amenaces, de plantar-nos (fins que no recullis, no anem a sopar), de confiscar joguines, de picar el cul o de agafar el braç i estirar al nen. Clar que cada cop és millor. Hem deixat de patir certes històries, però no acabem de superar-ho.

Ahir, mirant el trailer de la pel·lícula “Intentamente” de Disney http://youtu.be/uVtN8Xeqj0M vaig recordar que no m’agrada aquesta forma de fer. Que si s’ha de fer puntualment, ok, es fa. Però dos mesos seguits son masses.

Així que, tot i que no sabem si el que ens va dir el professor era un suggeriment o una recomanació, hem decidit demanar-li hora i que ens expliqui com fer-nos-ho.

Advertisements
Suggeriment o Recomanació ?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s