Un 2n fill.

Ultimament els blogs que segueixo al wordpress em contesten preguntes que tot just m’acabo de fer.

Un 2n fill.

A veure, jo era anti-nens. No volia tenir-ne. Fins que de cop, digues-li rellotge biològic, digues-li enveja o remordiment, el meu cos em va començar a avisar que m’estava quedant sense l’oportunitat de viure-ho i amb la meva parella vam decidir deixar que la natura fes (ni ajudant ni evitant). Al cap del temps, va arribar el M, al que estimo amb bojeria.
Des de llavors, ja no soc anti nens, evidentment, però sobretot m’agraden els que ronden l’edat del meu. Nens de 18 mesos, quan el meu els tenia, m’eren molt divertits i els mirava i de certa forma, buscava. Però ara ja no.

El cas és que de cop, el meu cos torna a dir-me coses. Per una banda sento que la decisió sobre un segon fill l’hauriem de prendre ja mateix, que si no serà massa tard per buscar-lo (la meva edat o la del que seria germà gran, son bastant decisives). I per l’altre, sento que és un dol pel que ja no podrà ser.
És raro.

Per una banda, voldria tenir un segon fill. Per altre, em fa mandra extrema començar de nou. El M seria un genial germà gran, segur, tot i que es duguessin 5 anys. Segons com ho penso, crec que cinc anys és massa diferència: ara que el nen comença a tenir edat de fer certes coses, hauriem d’adaptar-les o postposar-les pel petit. I quan el petit ja tingués 3-4 anys, el gran tindria 8-9 i hauriem perdut una etapa ben maca per gaudir-la amb ell solet. El pare estaria encantat, i jo, durant l’embaras del M, vaig trobar-me no de fàbula, sino millor! Van desapareixer tots els mals, i el part va ser bastant bo, però, i si no torna a ser igual?

No se, estic molt dividida i passa el temps i cada cop ho estic més.

Advertisements
Un 2n fill.

2 pensaments sobre “Un 2n fill.

  1. Hola bonica!
    En aquestes coses, està clar que cada familia ha de decidir el que vol fer, i el tamany de la família que vol formar.

    Tenint això en compte, jo sóc de la creença que les coses s’han de fer seguint el cor, el que et demana el teu jo més profund, perquè els anys passen i quan t’adonis ja no hi haurà opció de decidir i has de pensar en el que sentiràs arribat aquest moment… Què sentiràs dintre de deu anys seguint cadascuna de les dues opcions? La que et faci sentir més feliç i satisfeta és la que val. Ha de ser dur i difícil de superar el fet d’arribar a certa edat i adonar-te que et vas equivocar.
    Que la raó i els dubtes no et dominin el cor. Que ningú et digui el que has de fer, que ningú et faci sentir por per cap de les dues bandes.
    Decideixis el que decideixis, que l’altra opció desaparegui de la teva vida ha de ser part del procés. Un cop presa la teva direcció, que mai pensis “i si…” per a poder viure la vida plenament.
    Per cert, 5 anys no són tants! jejejejejjeje
    Petonets!!!!!

    1. jajaaja… ja m’ho diuen que no son tants, i fins i tot el meu “dimoniet” m’ho diu. Però…
      Aix.. si tens raó en tot. 😀
      Potser tornaría a ser més senzill si tornem a comfiar amb la natura jajajjaja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s